Bel m'es, quan la roza floris
Bel m'es, quan la roza floris
E-l gens terminis s'enansa,
Faz' un vers a ma ventura
Don mos cors es en balansa!
Pel dous chan del rossinhol,
C'aug chantar la nueit escura
Per los verdiers e pels plais.
Reis, per Christ iamais no-ns faillis
Quar Masmutz nos faun sobransa:
Coms ni dux non senh sentura
Mieils de vos feira de lansa!
Per l'emperador me dol,
C'a moutas gens fai fraitura:
Tals en plora que n'a iais.
Vostre coratges s'esclarzis,
Quar n'avetz bon'esperansa!
Sobre paguans, gen tafura,
Cavalguatz cenes duptansa!
Premiers prenretz Labadol,
E si anatz a dreitura
Tro a Marroc, feiran lais.
Sel que-l ioi del setgle delis
Vei que son pretz dezenansa!
Fils es d'avol criatura,
Que fai avol demonstransa:
E per tan non baisa-l col
Quar gitatz es a noncura,
Estai mais entre-ls savais.
Per mi non dic, tan m'abelis,
Quan vei molt gran alegransa:
Amors vol c'a longias dura.
No pot hom aver fizansa,
Si-l carnal amar non vol!
Quar vei que cors non a cura
Mas de senhor que engrais.
Chantador, lo vers vos fenis:
Aprendetz la comensansa.
Marcabrus per gran dreitura
Trobet d'altretal semblansa,
E tengon lo tug per fol,
Qui no conoissa natura
E no-ill membre per que-s nais.